El dia 19 de setembre, pràcticament coincidint amb la gala d’entrega dels premis Prudenci Bertrana (l’enhorabona a en Jordi Solé pel seu guardó), vaig fer la primera presentació d’un llibre de la meva vida.

M’hi vaig escarrassar molt!

Vaig enviar invitacions a tort i a dret, vaig penjar cartells i vaig fer-ne difusió per les xarxes socials.

Fins i tot em varen fer una entrevista a la ràdio d’Argentona:

I no us penseu que el dia en qüestió no m’ho vaig pencar.

La Biblioteca Municipal d’Argentona em va deixar un espai força ampli, ateses les característiques de l’obra i el màrqueting casolà que li vaig aplicar. Tan ampli que em pensava que, tenint en compte que hi venia tota la família, encara es veuria mig buit.

Allà em teniu, omplint tots els racons de fotografies de la portada del meu llibre, fent tot allò que se m’acudís perquè si venia algú que no fos parent no tingués cap dubte de què es parlava i del fet que el meu llibre és d’allò més entretingut.

Fins i tot vaig comprar pastetes i vaig dur un parell d’ampolles de cava del bo que encara tenia del meu casament (que fou per Sant Joan).

I, a la fi, arribà l’hora:

Tota la família allà, fent pinya i jo pendent de si allò seria una reunió familiar o si vindria algú més.

Doncs hi va venir força gent!

Us puc fer esment de l’Enric Subiñà, del Centre d’Estudis Argentonins, de la Montserrat Capdevila, alcaldessa de la Vila, d’en Quim Capdevila que, a part d’amic és regidor de Cultura i, fins i tot, una companya de l’àrea de comunicació dels Mossos d’Esquadra (per allò que soc del gremi).

També hi vaig veure força gent de la vila la qual s’havia assabentat per tota la difusió que vaig fer entre els quals em va satisfer molt veure, i va ser per mi un honor que hi estigués, a en Pep Padrós Marfany, que és, a part de l’autor d’algunes de les obres que vaig consultar per documentar la novel·la, una de les majors autoritats que existeixen sobre la Vila i la seva història.

La meva germana, Marta Obón, va comentar la novel·la des del seu punt de vista acadèmic, ja que ella és psicòloga especialista en emergències i situacions potencialment traumàtiques i (ho haig de reconèixer) dels meus personatges n’he fet sopes.

Després vaig intervenir jo, i em vaig esplaiar amb els dos plats forts del llibre que, ateses les circumstàncies, vaig creure adients: per una banda, la història d’Argentona i, per l’altre, el tracte que històricament ha fet la nostra societat a les dones (patriarcat, violència de gènere, etcètera.)

A continuació la Júlia Lladó va explicar com se li va ocórrer la portada que no em cansaré de dir que m’encanta.

Mitja horeta per no avorrir al personal i, a continuació, a atacar les pastetes.

Vaig vendre un parell o tres de llibres i en vaig dedicar un a un dels assistents que es deia Arnau.

Em va fer tanta il·lusió i em vaig posar tan nerviós que vaig escriure el seu nom amb minúscula. Jo mateix em vaig adonar del meu error garrafal i em vaig corregir grollerament allà mateix.

Les meves disculpes Arnau, tens el meu telèfon. Si vols, te’l reposo.

En definitiva: amb tot el que podria haver anat malament, encara va sortir tot prou bé.

Com a negoci fou un desastre, perquè vaig perdre diners, però l’experiència fou d’allò més enriquidora. Vaig cometre, així, sense filar prim, un parell de desenes d’errors que m’ensenyaren un parell de desenes de coses.

Ja estic preparant-ne una altra de la qual, quan estigui tot lligat, us faré l’anunci.

A tots els que hi vàreu ser, moltíssimes gràcies per assistir i a tots els que no, seguiu atents a aquest canal, feu-me cas.