En la meva novel·la Llei de fugues descric, amb tota la gràcia que puc, l’esplèndida casa modernista que en Puig i Cadafalch va construir a Argentona entre 1897 i 1905.

No us espereu un recorregut per les seves estances, no és aquest l’objectiu de l’obra, sinó l’encaix que aquesta casa ha tingut en el context de la vila de l’any 1920.

És una construcció esplèndida; un exemple de llibre del modernisme català que ha estat estudiat per activa i per passiva.

Hi ha tanta informació sobre aquesta magnífica construcció que no té sentit que el lector es desviï de la trama de la novel·la per visitar un lloc sobre el qual hi ha tones de dades tant en mitjans virtuals com analògics.

Tanmateix, és aquest mateix el plantejament que he fet pel que fa tant a la Setmana Tràgica com a la Vaga de la Canadenca; esdeveniments sobre els quals hi ha estudis profunds amb uns sòlids fonaments acadèmics als quals jo no aportaria cap dada nova excepte, potser, aquell afegitó que milita amb els efectes que pogué tenir sobre els que les visqueren en forma de personatges que en pateixen les conseqüències.

Efectivament, l’abast de la Setmana Tràgica i la Vaga de la Canadenca estan molt presents en la trama, així com la relació (o contrast) que existia entre Can Baixeres i Can Puig i Cadafalch, fins al punt de teoritzar que la presència del primer va condicionar el disseny del segon.

D’aquesta manera, en la novel·la sostinc que la paret que avui dia toca a la plaça de vendre sigui tan alta i no tingui finestra i el fet que l’accés estigui desplaçat de forma tan asimètrica cap a la dreta del recinte ve condicionat per la presència de l’enorme mas que allà s’alçava en el moment de la seva construcció.

Així, l’ombra que el lleig casalot construït durant l’edat mitjana projectava sobre el solar que havia d’ocupar la casa d’estiueig de l’arquitecte, va condicionar que el pati es convertís en una terrassa elevada fins a l’alçada d’un primer pis, fugint de l’ombra que projectava aquella construcció. Això també explicaria que aquella paret no tingués cap finestra, atès que la seva principal funció era elevar una zona exterior buscant la claror del sol.

Recentment, navegant per internet, he trobat una imatge que reforça aquesta teoria.

No la reprodueixo en aquest espai perquè no sé si està protegida amb drets d’autor, però si us deixo l’enllaç aquí perquè ho jutgeu vosaltres mateixos, què en penseu?