Gràcies al germà fundador Blangis, avui disposem del serrall de les verges, que tindran el privilegi únic de viure un moment històric, en el qual l’Escola inaugura una nova era. Avui i aquí adaptarem l’Escola al segle XXI. Avui i aquí dissenyarem un nou projecte sobre els fonaments que va idear el marquès de Sade, Gran Mestre de l’Escola del Llibertinatge.
Aquest fragment de Mala ànima perfectament s’hauria pogut escoltar a l’illa Little Saint James, a tocar de Puerto Rico, durant els anys que es va convertir en una macabra versió real de la fictícia alcassaba on succeïa l’escena de la novel·la.
La meva intenció, quan vaig publicar aquella fantasia, era fer un recorregut per la maldat, des de la petita i innocent infracció a la més patibulària de les conductes criminals, per tal que el lector decidís en quin moment identificava aquell nivell de perversió com injustificable es mirés com es mirés.
Era conscient que aquest exercici narratiu era molt difícil que trobés cabuda en una proposta editorial, perquè es mostrava crua i sense censura i poques editorials que hom definiria com a decents voldrien treure aquesta proposta a la llum mentre no vinguessin d’una celebritat.
Res a dir: ho entenc i ho comprenc i, fins i tot, hi estic d’acord. La majoria de les editorials, que necessiten vendre per sobreviure i continuar la difusió de la cultura, no es poden permetre el luxe d’assumir el risc de disseccionar el concepte i ensenyar les entranyes més repugnants i llefardoses d’allò que hom anomena «humanitat».
Precisament, pel fet de ser un autor relativament desconegut, jo puc gaudir d’aquest luxe, perquè (siguem francs) no poso en joc la línia editorial de ningú pel fet d’expressar-me sense filtres.
Així i tot, reconec que fins i tot jo vaig tenir dubtes a l’hora de llançar el llibre, perquè patia per si el que s’hi explicava era considerat una provocació exagerada. De fet, quan vaig demanar l’opinió sobre el text a una professional del medi, aquesta va emetre un informe on es referia als meus personatges més pèrfids com a “malalts”.
I ara s’han fet públics milions de documents sobre el cas d’en Jeffrey Epstein.
No entraré a analitzar-los perquè ja hi ha legions de periodistes que ho estan fent arreu del món. Només comentaré que s’hi esmenten personalitats que han tingut (i tenen) càrrecs polítics i poder econòmic suficient per a fer, amb una simple decisió seva, que l’espècie humana s’extingeixi.
Mentre escric aquestes lletres se’m posa la pell de gallina.
Llegint les notícies que van sortint al respecte em demano si hom trobarà paral·lelismes entre els individus que es relacionen en aquests documents i els personatges de ficció de la meva novel·la tals com Curval, El Bisbe, Durcet o Blangis.
I jo, que em pensava que m’havia passat de frenada.