Per què m’hi he ficat?

Per quins motius estic vestint aquesta camisa d’onze vares?

Òbviament que m’agrada escriure, compondre trames i parir personatges de vida atzarosa.

I tant!

Però mentiria si digués que és, únicament, per aquesta afició.

Tampoc és, tot i que en gaudeixo un munt, per idolatria a la cultura i a les lletres.

Cada escriptor deu tenir els seus motius i molts d’ells es deuen formar en els llocs més profunds de les seves inquietes ànimes.

Per mi escriure és una teràpia, una manera de conèixer el meu entorn, d’investigar i descobrir. Però també posar a prova el meu seny a força de tensar la meva coherència i, així, esbrinar quina és la meva percepció de normalitat.

Deixar un tòtem on tot aquell que em vulgui tornar a trobar ho aconsegueixi quan ja no hi sigui.

Un exercici d’enginyeria on, amb molt d’esforç, fabrico una màquina l’objectiu de la qual no és altre que generar sentiments; així, en plural. Sentiments que van evolucionant a mesura que l’andròmina que he creat fa grinyolar els engranatges.

Aquests són els motius pels quals jo, un home madur sense els estudis d’una eminència, que s’ha passat el temps llegint, aprenent, investigant, imaginant, temptejant i, finalment, escrivint sobre el que tota una vida immersa en un caos surrealista (i no la universitat) li ha ensenyat.

Benvinguts!