Recentment, he canviat la descripció del meu compte d’Instagram. Ara hi diu: «La ficció té la capacitat de mostrar allò que la realitat preferiria mantenir ocult».

Es podria considerar, a causa de l’ocupació que em permet guanyar-me la vida (i que no és l’escriptura), que hauria de tenir una tendència política clara i decidida però difícilment encertaran, perquè, com passa amb la majoria dels votants, ni jo mateix ho sé.

Hom pot pensar que sap quin és el seu ideari, fins i tot militar en un corrent determinat, però possiblement la seva convicció tindrà més a veure amb la propaganda, que no pas amb una ideologia.

Què dic!

Soc un autor de novel·la policíaca. Un aspirant al gènere noir. Un escriptor de thriller!

Com és possible no tenir un posicionament si vull fer crítica social!

L’explicació és clara:

Com acaba la Matilde Puig i la seva amant a Llei de fugues?

Com escapa la Sara Martí de l’Alcassaba a prop de Meknès a Mala ànima?

Quin és el final de Priya Naslashudra a Mala fe?

El denominador comú en les meves tres novel·les de ficció són unes institucions que no funcionen com hom esperaria que haguessin de funcionar. Sigui en el 1920, el 2016 o el 2018.

Perquè les institucions de les meves novel·les estan fetes de persones que, a més a més, són funcionàries.

Podem tenir les millors lleis del món (no és el cas), amb la millor estructura organitzativa de la terra (tampoc passa), però si les persones que les impulsen no hi posen les banyes, això no funciona.

Aquí és on vindrà el polític de torn, enfaristolat, dient que menteixo; que tot va com la seda i ho argumentarà amb la boca plena de xifres i estadístiques que ho demostrin.

I jo hauria de jugar al seu joc, i buscar casos que exemplifiquin el contrari.

I ell (per això fa política) em rebatria amb una oratòria magistral i em faria callar amb arguments que la seva claca (que se sap la propaganda fil per randa, però no tant el que passa entre bastidors) aplaudirà i victorejarà.

Afortunadament, les tres obres que he escrit (i la que està fent xup-xup per acabar-se de cuinar) són obres de ficció i no acusen ningú. Fins i tot, hom les podrà veure poc creïbles perquè, segons aquells que s’encarreguen que els funcionaris funcionin, és impensable que el que s’hi descriu arribi a passar mai en la societat perfecta que habitem.

No és més que una teoria. No em feu cas. Fet i fet, tot és inventat.

#llegirencatala #novelanegra #davidobónbayod #literaturacatalana #crimnoir #lleideflugues #malanima #malafe