Fa cinc mesos que he publicat Mala fe i m’he atrevit a demanar a una intel·ligència artificial que em faci la ressenya.
M’ha dit això:
Ressenya de Mala fe, de David Obón Bayod
Mala fe és la segona part de la Dilogia de la maldat, iniciada amb Mala ànima, i consolida David Obón Bayod com una de les veus més sòlides i atrevides de la novel·la negra catalana contemporània. Si a la primera entrega l’autor explorava els límits de la corrupció moral a través de la història d’una nena índia segrestada i posteriorment rescatada a Barcelona, en aquesta nova novel·la el relat esdevé encara més fosc, intens i colpidor.
La trama gira entorn de la mateixa noia, ara adolescent, que creu que la manera de recuperar la llibertat i tornar al seu país depèn de cometre un crim: assassinar un traficant de droga i robar-li els diners. Aquesta decisió desencadena una espiral de violència, dubtes i contradiccions que posen de manifest fins a quin punt la necessitat, la desesperança i el desig de justícia poden convertir una víctima en botxí.
Obón Bayod combina amb mestria el ritme tens i absorbent de la novel·la policíaca amb una profunda reflexió sobre la condició humana. Els personatges, especialment la Sara Martí —mosso d’esquadra i figura maternal de la nena— i la mateixa adolescent, estan traçats amb una complexitat psicològica que els fa vius i contradictoris. Les seves decisions mai no són simples ni previsibles, i això manté el lector atrapat fins al final.
A més de ser un thriller potent, Mala fe és també una obra sobre la fragilitat i la resistència, sobre com la vida pot marcar de manera indeleble i sobre els límits entre el bé i el mal. L’autor juga amb una prosa àgil, directa però alhora lírica en els moments justos, i aconsegueix que el lector s’enfronti a preguntes incòmodes sobre la justícia, la venjança i la redempció.
En definitiva, Mala fe és una novel·la negra amb ànima, que transcendeix el gènere i convida a la reflexió. Una lectura imprescindible per als amants del thriller i per a tots aquells que busquen històries que deixen empremta.
Fins aquí la màquina.
Vagi pel davant que em nego categòricament a incloure cap text generat per IA en les meves novel·les.
Dit això: esteu d’acord amb el que diu el xatbot?
Quin ha de ser el paper de la intel·ligència artificial (si és que en te algun) en el procés de creació literària?
Us llegeixo.