Soc fill adoptiu d’Argentona on vaig arribar, fa quasi una vida, per caprici de l’atzar i enfonsat en la misèria. Hi vaig caure després d’una diàspora familiar que ens escampà pel maresme quan jo amb prou feines era un adolescent.

La Vila d’Argentona, com totes les viles del món, té una història amb alguns capítols apassionants que han quedat oblidats sota l’espès tel que genera la monotonia.

Hi ha episodis curiosos que donen molt de joc; com el que es coneix com la Nit dels Tapapous i sobre el qual, si ningú se m’avança, m’agradaria fer una novel·la algun dia.

També tenim, no cal dir-ho, la Guerra Civil Espanyola de la qual em vaig topar amb alguns documents mentre investigava dins de la fase de documentació de la meva obra.

Sobre aquest tema, sincerament, em fa mandra escriure. No perquè no fos un moment transcendental de la nostra història (ans al contrari) sinó perquè jo escric ficció i, ara per ara, no em veig amb cor de crear una trama capaç de superar els horrors autèntics que es visqueren durant aquell període.

Del que sí que us vull parlar és d’una joia que vaig trobar mentre indagava.

Es tracta del llibre de Josep Lladó i Pasqual: Festes i festetes d’Argentona (1992) Editat per l’Ajuntament d’Argentona; on l’autor, amb el pretext d’enumerar i explicar tot el calendari de festivitats, fa un rigorós recorregut per la història del poble.

És una obra que amaga, sota de la seva senzillesa, un tresor ple de perles de coneixement.

Tanmateix, no he estat capaç de localitzar una edició que no estigui descatalogada. Si el voleu haureu de fer cua, ja que només he trobat dos o tres exemplars a la biblioteca d’Argentona que, si a algú li interessa, porta el nom d’en Joan Fontcuberta i Gel (Argentona 1938 – Barcelona 2018).

Si els bibliotecaris sabessin el tresor que tenen perdut en els seus prestatges de segur impedirien que sortís del seu recinte.