Tots aquells que ja heu llegit Llei de fugues haureu notat que es parla de molt més que de la història moderna d’Argentona.

A hores d’ara ja us haureu adonat que, tot i que la trama és fictícia, el context que l’envolta és totalment real.

Ja he parlat de l’entorn geogràfic: de Can Baixeres, de Can Tomàs, de Cal Guàrdia, l’Hotel Solé, la font Picant, el castell de Burriac, etc.

Totes aquestes ubicacions estan molt localitzades i, si les voleu visitar, us haureu de desplaçar fins a Argentona.

Però hi ha un altre context, tan real com el que us he citat, que no requereix cap desplaçament.

És aquell que fa referència a la nostra essència.

Es parla de les conseqüències d’una guerra, dels traumes de la misèria i del suïcidi. Es parla, també, de la culpa del supervivent i de la dependència emocional en la violència de gènere.

Es toquen tot un seguit de temes que, malgrat que s’ambienten en una altra època, són d’allò més actuals.

I és que el fet que ens situem un segle enrere per parlar de temes contemporanis és un recurs totalment intencionat.

És el mateix que ens passa quan tothom ens diu que la persona amb la qual estem, la que és la nostra parella, no ens convé.

Tots coneixem algun cas (si no és que l’hem patit en les nostres carns) on és evident que aquella persona no és l’adequada, però, per proximitat emocional o per estar massa implicats personalment, no se’ns fa evident.

Com a societat ens passa el mateix.

Estem tan implicats en el nostre dia a dia que ens costa prendre una perspectiva col·lectiva, de la nostra situació.

Creiem que el que passa no és tan greu, que hi ha coses que ja estan superades.

Doncs posem-ho a prova:

Tots aquells que heu llegit Llei de fugues digueu si és cert. Si el patriarcat està superat o si no ha evolucionat 100 anys.

Parleu del proletariat i dels obrers, si ha canviat tant la cosa.

Opineu sobre els efectes de les guerres en els seus supervivents.

Expliqueu-nos com es viu la diversitat en la societat actual i si encara hi ha necessitat d’ocultar els nostres gustos pel que fa a les nostres parelles.

Permeteu-me que us faci un incís pel que fa al tracte que es fa del suïcidi en aquesta obra:

No hi ha cap vocació moralitzadora ni es demana opinió, ans al contrari. Des del més profund respecte es pretén conscienciar sobre aquest tema que segueix essent una de les tragèdies més comunes i més ocultes de la nostra societat.