Una obra de ficció se centra en l’Argentona del turisme burges durant el període del pistolerisme de Barcelona.

El passat 24 de maig va sortir a la venda la novel·la Llei de fugues, de David Obón Bayod.

Es tracta d’una obra de ficció en català que té una trama que transcorre, en gran manera, a Argentona durant l’estiu de l’any 1920.

La història, que s’inicia al Rosselló i passa per la Barcelona insegura del pistolerisme i la Mataró de les Filatures Viñas y el Vapor Gordils, recala a Argentona, on els seus protagonistes s’oculten enmig del teixit turístic de la vila.

El fet que la història s’enceti amb l’arribada d’uns forasters (un veterà francès traumatitzat per les experiències viscudes durant la Primera Guerra Mundial, i una dona de classe burgesa de Barcelona que viatja amb la seva minyona) ubica la vila geogràfica i històricament i posa en context la trama.

En David Obón és fill adoptiu d’Argentona i ha participat en la seva activitat social tant com a voluntari de Creu Roja, com a membre de la corporació municipal.

A la seva obra fa un retrat del context històric d’Argentona previ a l’esclat de la guerra civil i introdueix al lector en els moments previs a diversos fets com són l’incendi provocat per uns incontrolats de Can Baixeres, la destrucció del retaule de l’església de Sant Julià o la repressió durant la postguerra.

Des de la ficció es fa un recorregut per la realitat de la vila, com és el cas de la rivalitat entre descamisats i galotus, els canvis econòmics provocats per la plaga de la fil·loxera i com això va repercutir en una transició a una activitat centrada en el turisme.

Fins i tot hi ha una versió (l’enèsima) de la història al voltant de per què als argentonins se’ls coneix com els repicatruges.

I, tot plegat, sense perdre de vista la situació sociopolítica que hi havia a la Barcelona, amb les conseqüències que encara es vivien de la Setmana Tràgica i la vaga de la Canadenca, que cristal·litzà en lluites violentes entre patronal i classe obrera.

Una peculiaritat que té aquesta obra és el retrat que fa de les dones de principis del segle passat en relació amb el patriarcat ferotge que les mantenia sotmeses en tots els estrats socials. És per això que no és casual la relació lèsbica entre les dues protagonistes i com encaixen aquesta relació en el context social del moment, quan la violència masclista no era reconeguda, ni tan sols, com a concepte.

Podeu pensar que tot plegat no és més que un cúmul d’informació insulsa avorrida i difícil de pair. Res més lluny de la realitat. La història dels personatges forasters: l’Amàlia, la Matilde, en Pierre i l’Inspector Ochoa, entre d’altres, està contrapesada per la dels veïns d’Argentona encapçalats pel triangle que formen la Mei de Can Llei, en Pasqual Bonmatí i en Mingo Rabasseda al voltant de l’eix que són, entre d’altres, l’Hotel Solé, el Castell de Burriac, la font Picant i les seus de descamisats i galotus que eren Can Baixeres i Can Tomàs respectivament; tot plegat esquitxat de crims i conspiracions.

Actualment, l’obra es troba disponible en autopublicació a Amazon, en un format digital econòmic i, també, en paper, a l’espera de ser distribuïda a les llibreries d’Argentona en cas que es mostri interès.

Podeu saber-ne més al web de l’autor:

Podeu contactar amb l’autor al correu electrònic:

Obon.bayod@gmail.com

 Argentona, a 7 de juny de 2023