He escrit un parell de novel·les!

Bé, en realitat n’he escrit més, però, de moment, n’ofereixo dues.

De fet, he trigat uns cinc anys a recollir tota la informació, investigar i escriure “Llei de fugues“, però resulta que aquest període coincideix amb l’època en què “Mala ànima” entrava i sortia de la tomba, que tenia la forma d’un calaix, com si fos un vampir.

Llei de fugues, ateses les circumstàncies en què ha estat publicada, ho ha petat força.

Ja sé que no la coneixeu, i direu que, si no n’heu sentit a parlar, com pot ser que digui això i estigui tan cofoi.

Hi ha una estadística que diu que el 86% de les novel·les no venen més de 50 exemplars l’any. Doncs mira! Jo, en un any, amb dues presentacions i una promoció més que discreta, n’he venut, si fa no fa, unes cent.

Estic pel damunt d’aquest 86% de novel·les editades: és, o no és, petar-ho?

Doncs amb aquesta perspectiva m’he fet el valent i m’he matriculat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que (això sí que ho sabreu) és una de les escoles d’escriptura més prestigioses d’Europa.

Amb l’experiència adquirida publicant “Llei de fugues” i els coneixements que vaig adquirint dels millors professionals, m’he atrevit a treure del seu sepulcre la meva segona proposta “Mala ànima.”

Ara direu que aquest blog no és altra cosa que un recurs de màrqueting per vendre.

Doncs sí i no.

No us amagaré que sí, que em vull donar a conèixer, que se’n parli, que compreu tots els meus llibres.

Vagi per davant el respecte.

M’han dit que haig de parlar de coses que tinguin a veure amb la meva obra, que haig de demostrar que soc una eminència.

Però la veritat és que, tot i els anys d’estudis i preparació no me’n considero. Si d’una cosa puc parlar amb seguretat és, precisament, dels meus dubtes a l’hora d’escriure.

En aquesta matèria sí que puc dir que soc un entès.

És per aquest motiu que he escollit aquest nom per l’espai virtual on us trobeu i que, sincerament, encara no se m’acudeix com carai hi heu caigut.

Parlaré de tots els dimonis que m’assalten.

No us espereu que parlem d’adverbis mal definits, ni de la complexitat dels pronoms febles. Us parlaré de les intimitats, de les inseguretats que un autor que lluita per deixar de ser novell s’ha trobat i encara continua trobant-se.

Passeu, llegiu i feu-me saber (si és la vostra voluntat) si tot plegat és normal o soc jo qui està esguerrat.