Com a català estic cofoi de la diada de Sant Jordi.

El costum de regalar roses i llibres em sembla d’allò més encertat, especialment pel que fa als llibres.

Al llarg dels anys la divisió per sexes dels regals s’ha anat difuminant i (al·leluia!) els llibres estan guanyant a les roses.

Cada cop hi ha més gent que transcendeix el principi dona-rosa, home-llibre i regala llibres de forma indiscriminada.

Visca la igualtat!

En aquestes dates tothom es llança a recomanar obres, però, com que ningú m’ha donat ni un ral perquè ho faci, jo me n’abstindré.

Tanmateix, no és una diada de llançaments pels autors independents i desconeguts.

En aquesta bogeria consumista de cultura concentrada en un sol dia, es compren llibres que són “valor segur” on els que consumeixen literatura de forma habitual regalen allò que ja han llegit i saben que és de qualitat i els que no tenen aquest hàbit recorren a autors coneguts dels quals potser no han llegit res, però que tenen prou referències per a pensar que s’ho passaran bé llegint-los.

Jo, que estic a punt de publicar la meva primera novel·la, no hi tinc res a fer.

Encara ningú coneix la qualitat de la meva obra, no surto a la televisió ni soc fill d’una família folklòrica.

Mireu el llibre que ha publicat no sé quin príncep de no sé quina família reial: ho ha petat, només, per ser qui és.

Així que la meva estratègia consistirà a publicar amb calma, que tothom pugui jutjar la qualitat de la meva obra (de la qual n’estic orgullós) i que la vagi recomanant a mesura que vagi agradant.

Es tracta d’una carrera de fons i jo encara no he acabat l’escalfament.

Us desitjo un bon Sant Jordi, unes compres encertades i que la cultura us empastifi de cap a peus.